Gestió de persones
Treballar en festiu: com es paga, si és obligatori i com compensar-ho (2026-2027)
Cada hora treballada en festiu es paga amb un 75 % més com a mínim, a més del salari, o es compensa amb descans. A més: si et poden obligar i què passa amb el dissabte, el 6 de desembre i Nadal.

Treballar en festiu es paga: l’empresa abona aquelles hores, a més del salari ordinari, amb un increment mínim del 75 %, o dona a canvi un descans compensatori. Ho fixa l’article 47 del Reial decret 2001/1983, que continua en vigor, i el conveni pot millorar-ho, però no rebaixar-ho. Que s’hagi de treballar o no depèn del que preveguin el contracte i el conveni.
En curt. Cada hora treballada en festiu es paga, a més del salari ordinari, amb un increment d’almenys el 75 %, tret que es doni un descans compensatori (art. 47 del Reial decret 2001/1983). Cal anar-hi si el contracte o el conveni preveuen treballar festius; si no ho preveuen, l’empresa no ho pot imposar sense més. El 6 de desembre de 2026 passa al dilluns 7 en nou comunitats i Melilla, i els festius que cauen en dissabte el 2027 no es traslladen. El festiu treballat es registra amb la seva hora real d’entrada i de sortida.
Com es paga un festiu treballat?
Cada hora treballada en festiu es paga amb un 75 % més com a mínim, a més del salari del mes, tret que es doni un descans compensatori. Així ho diu l’article 47 del Reial decret 2001/1983 per a quan «excepcionalment i per raons tècniques o organitzatives» no es va poder gaudir del dia de festa: l’empresa abona «a més dels salaris corresponents a la setmana, l’import de les hores treballades el dia festiu […], incrementades en un 75 per 100, com a mínim, tret de descans compensatori». Continua vigent: el Reial decret 1561/1995 va derogar la resta d’aquell decret, però va mantenir els articles 45, 46 i 47 en matèria de festes laborals.
El festiu ja va inclòs en el salari (les festes són retribuïdes i no recuperables, art. 37.2 de l’Estatut), de manera que el que es paga a part són les hores treballades, amb el recàrrec. Exemple per a una persona que cobra 21.600 euros bruts a l’any amb 1.800 hores de jornada anual:
| Concepte | Càlcul | Import |
|---|---|---|
| Valor de l’hora ordinària | 21.600 € / 1.800 h | 12,00 € |
| Hora treballada en festiu | 12,00 € × 1,75 | 21,00 € |
| 8 hores en festiu | 8 × 21,00 € | 168,00 € |
Aquests 168 euros se sumen a la nòmina del mes com a salari, amb la cotització i la retenció que correspongui a aquesta nòmina. El valor de l’hora ordinària el concreta el conveni; si no ho fa, una fórmula raonable, per analogia amb l’hora extra, és dividir el salari ordinari anual (base i complements salarials, sense allò extrasalarial) entre les hores de jornada anual. No és tècnicament una hora extra: l’extra és la que supera la jornada ordinària (art. 35.1 de l’Estatut), i el festiu treballat dins d’aquesta té el seu propi règim. Si no et paguen un festiu treballat, tens un any per reclamar-lo (art. 59.2 de l’Estatut).
El conveni pot millorar el mínim (un plus fix, un 100 %, un descans més llarg), però no rebaixar-lo. El Tribunal Suprem ha dit que el 75 % no admet «la modulació a la baixa»: ho va declarar per al descans setmanal (sentència 675/2018) i per als festius d’un conveni de contact center que els pagava amb un 60 % (sentència 1132/2020, de 18 de desembre), i va afegir que obrir tots els dies no deixa una empresa fora de l’article 47. Diferent és qui està contractat específicament per treballar caps de setmana i festius: aquí el treball en festiu no és excepcional i mana el seu contracte o el seu conveni.
Es pot compensar un festiu treballat amb un dia lliure?
Sí: el mateix article 47 ho admet amb la fórmula «tret de descans compensatori». És una alternativa al pagament, no un afegit. El Suprem ho ha descrit de dues maneres: «un altre dia que suplei el festiu», que ha de ser «raonablement proper» a aquest (sentència 1132/2020), i un descans equivalent al temps treballat incrementat en un 75 % (sentència 372/2025). En un conflicte col·lectiu del transport de viatgers de Madrid, la sentència 425/2026, d’abril, va afegir que abans de pagar cal explorar un acord per alliberar un dia en substitució del festiu treballat i que, si no és possible, es paga amb el 75 %.
L’article no diu qui tria entre pagar o alliberar. Ho concreta el conveni i, si calla, convé pactar amb cada persona, per escrit i abans del festiu, si se li paga o quin dia i quant descans se li dona.
Em poden obligar a treballar un festiu?
Depèn de si el contracte o el conveni ho preveuen: si ho preveuen, cal anar-hi; si no, l’empresa no ho pot imposar sense més. L’Estatut no prohibeix treballar en festiu, però el criteri general del Suprem és que les festes es gaudeixen i només en situacions excepcionals se substitueixen per descans alternatiu o retribució (sentència 372/2025).
- Si el contracte o el conveni ho preveuen, sí. És el normal en sectors amb torns: l’Estatut contempla el treball a torns «inclosos els diumenges i dies festius» en les empreses que per la naturalesa de la seva activitat ho necessiten (art. 36.3). Llavors l’empresa pot organitzar el quadrant amb festius (art. 20) i negar-s’hi sense causa pot ser desobediència (art. 54.2.b). La regla general és complir i reclamar després.
- Si no ho preveuen, no sense més. Sense pacte, l’empresa pot repartir de manera irregular el 10 % de la jornada amb cinc dies de preavís (art. 34.2), però cap sentència del Suprem no ha dit que això permeti imposar un festiu solt. Passar a treballar de manera estable dies que no es treballaven és una modificació substancial que exigeix el procediment de l’article 41, amb quinze dies de preavís: imposar-la sense aquest procediment és infracció greu (art. 7.6 de la LISOS). El Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa va declarar improcedent, el 2023, l’acomiadament d’un treballador de dilluns a divendres que, avisant amb antelació, es va negar a treballar un cap de setmana de muntatge d’una fira que ni el seu contracte ni el seu conveni no preveien. No era un festiu oficial i és una sola sentència d’un tribunal autonòmic, però mostra com raonen els jutges.
- En el comerç, la Llei 1/2004 permet obrir com a mínim setze diumenges i festius a l’any (cada comunitat els pot abaixar, però mai per sota de deu). Regula quan pot obrir la botiga, no qui hi treballa: això ho diuen el contracte i el conveni, que de vegades hi posen límit.
Festiu en dissabte, en el teu dia lliure, en vacances, de baixa o a temps parcial
| Cas | Què diuen la llei i els tribunals |
|---|---|
| Festiu en dissabte, amb jornada de dilluns a divendres (1 de maig i 25 de desembre de 2027) | No es trasllada: l’Estatut mana passar al dilluns els festius que cauen en diumenge (art. 37.2), no els de dissabte. La llei no dona un dia extra i el Suprem el va negar el 1993; l’Audiència Nacional sí que l’ha reconegut el 2026 a un col·lectiu de contact center pel que diu el seu conveni (sentència 88/2026, recurrible). |
| Festiu en dissabte, treballant dissabtes o per torns | Si aquest dissabte treballes, es paga o es compensa com qualsevol festiu treballat (art. 47). Si és el teu dia de descans del torn, mira la fila següent. |
| Festiu que cau en el teu dia lliure del torn | Si el teu descans setmanal és un dia fix entre setmana o va per torns rotatius, el Suprem ha reconegut un altre dia de descans quan coincideix amb un festiu, sense perjudici de la jornada anual (sentència 372/2025 i, en la mateixa línia, 570/2022 i 997/2024). Són casos de col·lectius concrets: mira el teu conveni. |
| Festiu traslladat de diumenge a dilluns (6 de desembre de 2026) | El festiu passa a ser el dilluns (arts. 37.2 de l’Estatut i 45.2 del Reial decret 2001/1983), tret que la comunitat el canviï per una altra festa pròpia. Quines comunitats el traslladen és a la taula de dates, més avall. |
| Festiu dins de les vacances | Amb vacances en dies naturals (mínim trenta, art. 38.1), el festiu pot quedar a dins i no donar un dia extra: així ho va resoldre l’Audiència Nacional el setembre de 2026 per al conveni d’un contact center (sentència 147/2026, recurrible). Si el conveni les compta en dies laborables, un festiu no gasta cap dia. |
| Festiu durant una baixa | No es treballa, de manera que no hi ha recàrrec: la incapacitat temporal suspèn l’obligació de treballar i de pagar el treball (art. 45 de l’Estatut) i es cobra la prestació. La llei no preveu un altre dia per un festiu en baixa; mira el teu conveni. |
| Temps parcial | Mateixos drets, en proporció al temps treballat quan correspongui (art. 12.4.d). Si el festiu cau en un dia que no et toca, no poden exigir-t’ho tret que hagis pactat per escrit hores complementàries, amb tres dies de preavís (o el termini menor que fixi el conveni): si no es compleix, pots rebutjar-les (art. 12.5). |
Dates de 2026 i 2027 amb trasllat o en cap de setmana
| Data | Dia | Què cal saber |
|---|---|---|
| 6 de desembre de 2026 | Diumenge | La Constitució passa al dilluns 7 a Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid, Múrcia, La Rioja i Melilla. Les altres comunitats la substitueixen per una altra festa pròpia. |
| 25 de desembre de 2026 | Divendres | Festa estatal (art. 37.2 de l’Estatut). No hi ha un recàrrec propi: regeix el mínim de l’article 47. |
| 1 i 6 de gener de 2027 | Divendres i dimecres | Cap d’Any i Reis. El 24 i el 31 de desembre no són festius per llei: només ho són si ho diu el conveni, el contracte o un pacte d’empresa. |
| 1 de maig i 25 de desembre de 2027 | Dissabtes | Festa del Treball i Nadal. No es traslladen. |
Les dates surten de les resolucions de la Direcció General de Treball amb les festes laborals de cada any (la de 2027 es va publicar al BOE el 13 d’octubre de 2026). Les taules de la teva comunitat i del teu municipi són al calendari laboral i a la guia de festius i ponts de 2027.
Com repartir els festius de Nadal i Reis
- Fixa el festiu al calendari i al quadrant abans de repartir-lo: l’empresa ha d’elaborar i exposar el calendari laboral anual (art. 34.6 de l’Estatut) i convé avisar cada persona amb temps dels festius que li toquen; si reparteix la jornada de manera irregular sense pacte, necessita cinc dies de preavís (art. 34.2).
- Reparteix els festius per rotació i deixa constància de qui va treballar quins, perquè ningú no carregui sempre amb Nadal.
- Decideix abans si cada festiu es paga o s’allibera i comunica-ho per escrit, amb la data del dia lliure si és el cas; fes el mateix amb els canvis de torn, amb qui cedeix i qui cobreix. Si un torn de nit creua la mitjanit, defineix per escrit quines hores es paguen com a festives.
- Respecta els descansos (dotze hores entre jornades i el descans setmanal, arts. 34.3 i 37.1) i registra la jornada real: el festiu treballat s’anota amb la seva hora d’entrada i de sortida (art. 34.9), i el registre es conserva quatre anys a disposició de la plantilla, de la seva representació i de la Inspecció de Treball.
Com ho resol Quantummycos
Quantummycos et deixa preparat el que cal per pagar bé un festiu: qui el treballa i a quina hora va entrar i sortir cada persona. El recàrrec s’aplica després a la nòmina, amb aquestes hores reals:
- El quadrant (Torns i quadrants, plans Professional i Enterprise): un torn per persona i dia, amb els seus tipus d’horari, en vista de setmana, mes i any, i un PDF per repartir-lo a la plantilla. Els canvis de torn els demana cada persona i els aprova el responsable, i la planificació aprovada s’exporta a Informes.
- El fitxatge real (Control horari, tots els plans): l’entrada i la sortida del festiu, des del web o el mòbil. Amb els plans Professional i Enterprise, Informes treu un informe per persona i mes per a la Inspecció, amb el rebut de la persona i el segell de l’empresa, i un Excel per a la gestoria amb el detall de cada dia.
- Els festius de cada persona (Calendari laboral, pla Enterprise): els deu nacionals vénen posats, els autonòmics i locals s’afegeixen una vegada i cada persona veu els seus, surten al calendari d’absències i al cronograma de fitxatges i avisen en fitxar un dia festiu.
El fitxatge deixa el festiu registrat amb la seva hora real en tots els plans, també en el gratuït (fins a 2 persones, sense targeta): comença gratis. Per repartir els festius en un quadrant hi ha Torns i quadrants (Professional i Enterprise) i els preus.
Seguir llegint
- Festius i ponts de 2027 per comunitat autònoma.
- Calendari laboral 2026: festius estatals i de cada comunitat autònoma.
- Dies de vacances el 2026: quants toquen i com es calculen.
Fonts
- Reial decret 2001/1983, sobre regulació de la jornada de treball, jornades especials i descansos (BOE), articles 45 a 47.
- Reial decret 1561/1995, sobre jornades especials de treball (BOE), disposició derogatòria única.
- Estatut dels Treballadors, text consolidat (BOE), articles 12, 20, 34 a 38, 41, 45, 54 i 59.
- Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, text consolidat (BOE), article 7.6.
- Llei 1/2004, d’Horaris Comercials (BOE), article 4.
- Sentència del Tribunal Suprem 675/2018, de 27 de juny de 2018 (BOE).
- Sentències del Tribunal Suprem 570/2022 (ECLI:ES:TS:2022:2806), 1132/2020, de 18 de desembre (ECLI:ES:TS:2020:4408), 997/2024, de 9 de juliol (ECLI:ES:TS:2024:3970), 372/2025, de 30 d’abril, i 425/2026, de 20 d’abril (ECLI:ES:TS:2026:1930); sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa 977/2023, de 15 de juny (ECLI:ES:TSJCLM:2023:1540); i sentències de l’Audiència Nacional 88/2026, de 19 de maig, i 147/2026, de 16 de setembre, al Centre de Documentació Judicial (CENDOJ).
- Resolució de 17 d’octubre de 2025, de la Direcció General de Treball, per la qual es publica la relació de festes laborals per a l’any 2026 (BOE).
- Resolució de 8 d’octubre de 2026, de la Direcció General de Treball, per la qual es publica la relació de festes laborals per a l’any 2027 (BOE).
Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. El conveni col·lectiu i la jurisprudència poden canviar el que s’explica aquí: verifica sempre el text vigent al BOE i consulta amb la teva assessoria laboral. Darrera revisió: 20 de novembre de 2026.
- Calendari laboral
- Torns
- Normativa laboral
- Nadal
Preguntes freqüents
Les hores treballades en festiu es paguen, a més del salari ordinari, amb un increment mínim del 75 % sobre el valor de l’hora ordinària, tret que es doni un descans compensatori (art. 47 del Reial decret 2001/1983). Amb una hora ordinària de 12 euros, cada hora en festiu són 21 euros i 8 hores, 168. El conveni ho pot millorar, no rebaixar.
Depèn del que preveguin el contracte i el conveni. Si preveuen treballar festius, cal anar-hi i negar-s’hi sense causa pot ser desobediència; si no ho preveuen, l’empresa no ho pot imposar sense més: canviar els dies de treball exigeix el procediment de modificació substancial (art. 41 de l’Estatut dels Treballadors), i un tribunal superior va declarar improcedent l’acomiadament de qui es va negar a treballar un cap de setmana que ni el seu contracte ni el seu conveni preveien.
Sí. L’article 47 del Reial decret 2001/1983 ho admet amb la fórmula «tret de descans compensatori»: és una alternativa al pagament, no un afegit. Segons el Tribunal Suprem, aquest descans és un altre dia que suplei el festiu i raonablement proper a aquest (sentència 1132/2020), i en un conflicte del transport de viatgers de Madrid va demanar explorar abans un acord per alliberar-lo (sentència 425/2026). Si el conveni no ho concreta, convé pactar-ho per escrit amb cada persona.
La llei no fixa un recàrrec propi per a Nadal ni per a Cap d’Any: regeix el mateix mínim de l’article 47 del Reial decret 2001/1983 que per a qualsevol festiu. Un plus més gran el posa el conveni.
El descans es trasllada al dilluns següent (art. 37.2 de l’Estatut dels Treballadors i art. 45.2 del Reial decret 2001/1983), tret que la comunitat el canviï per una altra festa pròpia. El 2026 passa al dilluns 7 en nou comunitats i a Melilla.
No es trasllada: l’Estatut mana passar al dilluns els festius que cauen en diumenge, no els de dissabte. Qui treballa de dilluns a divendres no té per llei un dia extra i el Suprem el va negar el 1993; el 2026 l’Audiència Nacional n’ha reconegut un a un col·lectiu de contact center pel que diu el seu conveni (sentència recurrible). Convé revisar el conveni propi.
Un any des del dia en què es va poder exigir el pagament (art. 59.2 de l’Estatut dels Treballadors).
Com qualsevol altre dia: el registre diari de jornada inclou l’horari concret d’inici i fi de cada persona (art. 34.9 de l’Estatut dels Treballadors) i es conserva quatre anys a disposició de la plantilla, de la seva representació i de la Inspecció de Treball. Convé anotar també si es va pagar el recàrrec o quin dia lliure es va donar a canvi.
No exactament. L’hora extra és la que supera la jornada ordinària (art. 35.1 de l’Estatut dels Treballadors); el festiu treballat dins de la jornada té el seu propi règim, el de l’article 47 del Reial decret 2001/1983, tot i que el Suprem diu que, si no es gaudeix, es compensa amb descans o s’abona «com si fossin extraordinàries» (sentència 1132/2020).



